La bicicleta voladora


Hi havia una vegada una bicicleta que era a les golfes d’una casa i que ningú feia servir. Aquesta bicicleta estava desanimada i trista perquè a ella, li agradaria que algun nen de la família que habitava la casa la fes servir. img116.jpg


En aquella casa hi vivia la família Vuitcarrers; la mare es deia Cristina, el pare Robert i els dos fills, de 7 i 5 anys, Manel i Erola.
Tornant amb la bicicleta, ella es trobava molt sola, abandonada i envoltada de trastos vells, teranyines i pols. També, rovellada pel pas del temps.
Però el que ningú sabia era que ella era màgica.
Sota el selló hi tenia un botonet petit, petit, i si el premies, es desplegaven unes ales meravelloses i et donava l’oportunitat de volar si algú portava la bicicleta.
Un vespre de tempesta i vent, la finestreta de les golfes, que ja portava temps que no tancava bé, es va obrir, i d’una ventada, va fer caure la bicicleta i d’altres trastos .



img118.jpg


"Patacoc, pum, pum, crec, crec...”
I la bicicleta va caure a terra i de cop i volta, el botonet de la bicicleta es va activar i..., “blup, blup, blup,...”, es van desplegar les ales que feien molt de temps que no s’obrien.
Quin soroll es va sentir!img120.jpg


La família Vuitcarrers, que en aquell moment eren sopant a la cuina, van sentir aquells sorolls que venien de dalt les golfes.
  • Què està passant? Van dir en Manel i l’Erola. Quina por!!


- He sentit un soroll a les golfes!
- Corre, corre, pugem-hi, a veure que passa!
Un cop van estar a dalt, van veure la seva abandonada bicicleta volant per l’aire. I que li passava? Era diferent! Tenia dues ales grosses i de colors. Estaven impressionats!
Ràpid, en Manel hi va pujar a sobre i l’Erola el va seguir al seu darrera.
La bicicleta va sortir disparada per la finestra i va començar a sobrevolar tota la ciutat.
acasa.gif
Van veure la torre Agbar plena de colors, després van veure la Sagrada Família i l’Illa Diagonal des de l’aire! Estaven al·lucinant!
També van veure molts edificis, arbres i parcs.
De sobte la bicicleta els va dir: agafeu-vos fort perquè sinó us caureu i no podrem fer la volta al món.
barcelona.gif
Els nens estaven una mica espantats perquè no havien volat mai, ni tan sols amb avió. Però estaven contents perquè els feia il·lusió conèixer altres països.
Molt cansats i marejats van arribar al primer país... a Brasil.
Allà van veure palmeres, moltes platges i fins i tot es van banyar envoltats de taurons.
brasil.gif xina.gif
La segona parada la van fer a la Xina i van quedar bocabadats amb la muralla Xina. Després van anar a Filipines, un país ple de sorpreses.
I quan anaven cap al següent país la bicicleta va parar...


El Manel i l'Erola es van quedar molt sorpresos en veure la ciutat tota destruïda. -Que havia passat? van dir els nens. La bicicleta que era màgica els va dir: -Ha estat una tempesta molt i molt forta la culpable de tanta destrucció.
El Manel va veure un nen que caminava tot sol. Se'l veia molt trist. Va dir: -Erola que et sembla si ens acostem i li preguntem que li passa? -Si, si! va dir l'Erola.

bici1.png




Es van acostar i el nen els va explicar tot el que havia passat. Estava molt amoïnat perquè no trobava als seus pares. Els nens es van mirar i van dir a la vegada: -estàs pensant el mateix que jo? van fer un somriure i li van dir que amb la seva bicicleta segur que podrien trobar-los més fàcilment. Un cop enlairats li van preguntar el seu nom. Em dic José i tinc 7 anys. Al cap d'una estona van sentir unes veus que deien :-Joséeééé!!! En José va mirar cap avall i allí estaven tota la família. Quina alegria!!! quan es van retrobar.


bici2.png

Els pares els van donar les gracies i els van dir: - Els vostres pares estaran molt preocupats si van a la vostra habitació i no us troben. Teniu raó, ja és hora que tornen.
Quina aventura més emocionant havien tingut.
bici3.png



Un cop a casa, van deixar la bicicleta a la seva habitació, ja no la deixarien abandonada a les golfes i se’n van anar a dormir. L’endemà van explicar totes les aventures viscudes als pares però ells es van mirar i van pensar: -Quina imaginació que tenen els nostres fills!! Va deixeu-vos d’històries i anem a esmorzar.

I conte contat ja s’ha acabat!!!