EL CONILL MÀGIC

En Pau és un nen de set anys. És ros amb el cabell llis i una mica llarg. Els seus ulls són grossos i de color blau.
El que més li agrada són els animals de totes les especies. Fa temps que demana als seus pares que li comprin un gos però no hi ha manera. Tot són escuses: – els avis en tenen molts d’animals, ja els veuràs quan vagis a visitar-los, embruten molt, es quedaria molt trist quan marxessis a l’escola,…- De totes les escuses n’hi ha una que si que tenen raó : els avis tenen molts d’animals !!
A la tarda quan surt de l’escola li demana a la mare que l’acompanyi a la biblioteca. Allà, se'n fa un tip de mirar llibres d’animals. La Clàudia, la bibliotecària, ja el coneix i quan li arriba un llibre nou li dona perquè el pugui mirar. dibuix1.jpg
Ha arribat Carnestoltes i a l’escola fan una setmana de festa. Els pares diuen al Pau que aniran a veure els avis. Es prepara la motxilla. Hi posa una lupa, llapis, fulls i una lot.
Els avis viuen a les afores del poble quan baixa del cotxe el primer que veu és unes orelles molt llargues, movent-se darrere unes herbes. -Què serà? pensa en Pau. No t’encantis diuen els pares. Ell diu: -ara vinc i va darrera d’aquelles orelles que es mouen molt ràpid fins que ensopega en una pedra i pataplaf!! cau al terra. Llavors és quan s’ha dona de que era allò que s’ha amagava darrera les herbes. -Un conill negre i blanc! -Que maco! –Hola ! li diu però si els conills no parlen , diu en Pau. -Has arribat als meus dominis jo et faré de guia! comenta el conill.dibuix2.jpgUna altra cosa, li diu el conill només em pots veure tu. Ara si que el Pau va quedar ben parat. Quan ho expliqui als meus amics no se ho creuran.
Quan va acabar de dinar se’n va anar a donar un vol. Tenia ganes de tornar a trobar-se amb el seu nou amic. Li diré Non a veure que en pensa. Al conill li va sembla molt be.
Un grupet de nens i nenes jugaven a la plaça del poble. Els saluda però que estrany! No li diuen res.
dibuix3.jpg


-No t’esforcis,-li va dir el Non no els agraden els nens de fora. -Que puc fer? Anem i pensarem un pla.
El conill li va dir que com que només el veia ell tornarien a la plaça i començaria a fer pessigolles als nens i nenes. Segur que al final es posaran a riure i us fareu bons amics però ...
abans que arribin amb als nens, apareix una nau extraterrestre i baixen per les escales dos extraterrestres i agafen quatre nens, en Pau i el conill.


cte_1A_img1_111111.jpg
Quan estaven allà, se n’adonen que els extraterrestres són bons però el que passa és que no s’entenen. Llavors en Pau li diu al conill que faci màgia i que ensenyi als extraterrestres l’idioma dels humans i així es podran entendre.
El conill fa màgia i fa que entenguin les paraules que diuen.
En Pau els hi diu que si poden deixar baixar als nens perquè estan molt espantats i volen anar a casa seva i els extraterrestres li diuen que sí però que abans els agradaria que els ajudessin a construir una màquina per tornar al seu planeta.
Els nens i el conill diuen que sí i els extraterrestres els hi donen les gràcies.
Doncs... mans a l’obra! Els extraterrestres els van explicar la màquina que necessitaven, per poder avisar als seus companys del seu planeta, que era Plutó.
Van començar a construir la màquina, s’assemblava a un coet, que podia volar per l’univers i podia arribar fins a Plutó.


cte_1A_img3.jpg

Tots junts, els nens, el conill i els extraterrestres, van construir la màquina i la van tirar a l’espai.
La màquina va arribar al planeta dels extraterrestres i els hi van poder dir que els anessin a buscar a la Terra.
En Pau estava molt content perquè el conill els havia ajudat a fer entendre als extraterrestres i a construir la màquina. A més, gràcies a això, els nens i en Pau es van fer amics.

cte_1A_img2.jpg



Es van acomiadar dels extraterrestres i llavors...
En Pau es va quedar molt trist, i els seus amics li van dir:
- No et preocupis! qué segur que tornaran!
Al dia següent van anar a jugar a la plaça del poble i es van trobar que al mig hi havia una nau espacial plena de llums.
Els nens es van apropar a la nau, de sobte, la porta es va obrir. I llavors vam veure com sortien els seus dos amics extratrerrestres. Van parlar amb el conill que era l'únic que entenia la seva llengua.
- Hem vingut per convidar-vo`s al nostre planeta Plutó. Voleu venir?
Els nens es van posar molt contents i van contestar:
- Siiiiií! Quina il·lusió! Anem!
Els nens i els extratrerrestres van pujar a la nau espacial i van començar el seu viatge junts cap a Plutó.
Un cop a l'espai van veure com passaven pel costat de la Lluna, el Sol, Saturn, Mart, Jupiter, Mercuri i finalment van arribar a Plutó.
Un cop a Plutó, van aterrar i es van obrir les portes de la nau. Els nens es van quedar bocabadats, perquè els arbres eren de xocolata amb caramels de molts colors, els cotxes eren núvols amb rodes de lacasitos i no treien fum. Les cases estaven construides amb parets de xocolata calenta, finestres de nata i taulades de gelat de vainilla.
Interconte_1a.jpgEls extratrerrestres van convidar als seus amics a casa seva, un cop allà els van convidar a prendre un batut de fruites màgiques, les quals donaven una energia que els permetia volar.
Els nens van començar a volar per damunt dels camps de Plutó i van seguir una estrella de color verd que els va indicar el camí per tornar a casa seva, al planeta Terra.
El conill va decidir quedar-se a viure a Plutó, perquè entenia la seva llengua i es sentia molt bé en un planeta on les herbas eren totes molt dolces.
El viatge de tornada va ser molt llarg, van tornar a veure tots els planetes i estels. Els nens estaven molt feliços de poder volar entre tantes estrelles.
Interconte_2_001.jpg







Quan van arribar al seu poble tot estava ple de llumetes perquè ja era Nadal. Cada nen es va anar a casa seva i aquella nit tots van somiar amb estrelles de caramel i núvols de xocolata.