.
El més eixerit.

Hi havia una vegada a prop del riu uns animals. Hi havia un gat molt presumit que sempre tenia gana.
Dos gossos que eren molt dormilegues, un flamenc que tot el dia estava a l’aigua banyant-se, un esquirol que li agradava trepar pels arbres, un cavall que sempre menjava i un conill molt eixerit.
Eren molt feliços perquè es podien banyar al riu i fer el que volien. El riu era molt net i podien pescar molts peixos.
primera part.jpeg.jpeg
Però una nit van venir tres bruixes. Una tenia una arruga al nas que la feia molt astuta, l’altra era baixeta, els seus peus li feien molta pudor, i la tercera sempre anava torta i es queia de l’escombra.
tres bruixes.jpeg
I sempre estaven enfadades i els hi feia molta ràbia veure els animals tan feliços. Així que els van fer un encanteri i els nostres amics es van despertar en un castell encantat.
castell.jpeg

Quan va arribar el matí, i va entrar el primer raig de sol dins del castell, el conill, que sempre havia estat molt matiner, es va despertar i va dir:

- On sóc?

I en parlar el conill, el flamenc, els dos gossos, el gat, l’esquirol i el cavall es van despertar també i van adonar-se que eren dins d’una gàbia. I el flamenc va dir:

- Què ens ha passat?

Tots miraren al seu voltant i s’adonaren que estaven presoners dins una gàbia de ferro molt gran.


img101.jpg



Mirant entre els barrots van veure que eren dins d’una habitació molt gran, i el conill, que era el més eixerit, els digué:
- Mireu allà dalt, en aquella paret, hi ha un quadre i mireu qui són!!




img102.jpg


I el conill els digué:

- Oh!! i mireu, les bruixes són allà! Estan dormint totes juntes al mateix llit! Sentiu com ronquen?

- Grrrr, grrrr, grrrrr, ...

Són les bruixes! La de la berruga al nas, la que camina torta i la baixeta que li fan pudor els peus. Som al seu castell encantat!

- Xxxxx!! Fem silenci, no les despertem, així podrem pensar algun pla per marxar d’aquí.
I una altra vegada, el nostre amic, el conill, que era molt observador, va veure que damunt la tauleta de nit de les bruixes hi havia una clau molt gran que semblava que pesava molt i que era de ferro, d’aquelles antigues.
Observant i mirant l’habitació, van pensar com agafar aquella clau i van veure que hi havia tres escombres penjades a un penjador.
img103.jpg



Com que el coll del flamenc era tan llarg, el va treure entre els barrots i amb el seu bec corbat va poder despenjar l’escombra més llarga de totes, així amb l’ajuda del pal de l’escombra podrien arribar a la tauleta.

Mentre intentaven despenjar l’escombra, la bruixa baixeta, que li feien pudor els peus, es va despertar i va dir:
- Que està passant aquí?
Amb l’ensurt, al flamenc se li va caure la clau i l’escombra a terra.
La bruixa que caminava torta la va voler agafar, però va caure de costat. Finalment, la bruixa més alta i astuta, la de la berruga al nas, la va agafar i totes tres van tornar a estirar-se al llit a dormir.
Del que no es va adonar la bruixa és que la butxaca tenia un forat i li va caure la clau a terra. Qui ho va veure va ser el conill i li va demanar a la resta dels animals que fessin veure que s’havia adormit i, quan les bruixes tornaven a roncar els animals van dur a terme el seu pla.
L’esquirol, que era el més petit, va passar entre els barrots de la gàbia i va anar a buscar la clau. La va arrossegar fins a la gàbia i els gossos, que eren molt forts, la van agafar.
Un cop dins la gàbia tots els animals van fer una torre, van obrir la porta i van tornar al bosc.


SRN1302.jpeg

Quan les bruixes es van llevar van veure que la gàbia estava buida i van decidir seguir les petjades dels animals. Van agafar les seves escombres. En primer lloc anava la bruixa petita que li feien pudor els peus, en segon lloc la bruixa astuta amb la berruga al nas i, al final la bruixa que anava de tort, que va caure de l’escombra un parell de vegades.

SRN1303.jpeg


Les tres bruixes miraven com els animals s’ho passaven bé tots junts i estaven molt tristes.
El cavall i el gat les van veure i les van convidar a jugar amb ells.
A la bruixa petita, li va marxar la pudor als peus, perquè ja els tenia nets.
A la bruixa que anava de torta se la van ajudar a posar-se recta i ja no queia.
I a la bruixa astuta se li va caure la berruga i com que ja no es veia lletja tenia ganes de jugar amb tots i va aprendre molts jocs nous.
Les tres bruixes van decidir que ja era hora de desencantar el castell. Van pintar les parets de colors, ja no hi havia teranyines i van fer un jardí molt bonic, amb moltes flors, un pomer i un riu molt gran per jugar amb els seus nous amics.
Van fer una festa i des d’aquell dia, els animals i les bruixes sempre juguen junts.


SRN1301.jpeg