LA PERLA VIU EN UN MÓN PLE DE PERILLS

La Perla era una dofí femella molt simpàtica i espavilada però tenia un problema molt seriós: No li agradava l'aigua salada.
Estava molt preocupada i per això va anar a visitar a la balena Sàvia.
dib_con_1r_1c.JPG
Laia Bastos Balaguer
- Hi ha algun lloc on l'aigua no sigui salada com la del mar?- va preguntar-li ella.
- Filleta meva- va dir la vella balena- he sentit parlar d'un lloc de la platja on arriba tot d'aigua dolça.
- Oh, oh! Això és molt lluny, és un viatge molt perillós.- va respondre.
La Perla se'n va anar una mica trista, però els seus amics la van animar i al final va dir:
- Sí que ho puc aconseguir! Aniré a buscar l'aigua dolça!


El dia del comiat, els seus amics li van preparar una festa sorpresa amb vermut, pastís i regals. Ho van guarnir tot amb globus, serpentines i van llençar paperets.

Al final de la festa va dir la Perla molt contenta:
- Estic emocionada i impressionada. Us estimo molt! Pensaré sempre amb vosaltres.

I així va ser com va començar l’aventura.

La Perla va sortir de casa seva, i després de nedar molta estona, se’n va adonar que estava perduda!

Pel camí, per sort, va trobar un cavallet de mar i li va preguntar:
- Hola, soc la Perla, com et dius?,m’he perdut, m’ajudaries a buscar l’aigua dolça?

- Em dic Cavallet de Mar. L'aigua dolça? Em sembla que això ho trobaries en el mapa del tresor del capità pirata Barbabona, era el que els feia millor, no es deixava cap detall.

P1080672c.JPG
Ainara Fernández Codina

- Moltes gràcies, però on el puc trobar?- va respondre la Perla.

- Dins del vaixell enfonsat d’en Barbabona, que està prop de la cova de Les Sirenes.

- Però jo no hi sé anar sola- li diu ella.

- No t’amoïnis, el pop Octo ens hi portarà!

Sense perdre temps, tots tres, van anar a buscar el mapa del tresor del capità pirata.

La cova de les Sirenes era molt lluny i no tenien por de fer aquesta aventura, però ben aviat se’n van adonar que estava plena de perills.
Quan ja portaven una bona estona de camí, l’Octo, que anava una mica distret, es va
trobar un forat ple de menjar i s’hi va ficar

- Socors, socors! Estic atrapat!

- Què passa Octo - va dir el cavallet.

- És una popera. L’hem de treure d’aquí, és una trampa! - crida la Perla.

- Però ningú no ha pogut sortir-ne mai - va dir en Cavallet.

- No t’amoïnis, trucaré al Peix Espasa, tinc el seu mòbil - va dir la Perla.


P1080673r.JPG
Bruna Asensio Gil

Al cap de poca estona, el Peix Espasa arriba i salva, amb l'ajuda dels seus amics, a l’Octo.

Però aquest no va ser el darrer ensurt, al cap de poc el Cavallet de Mar va quedar atrapat en una vella xarxa que havia quedat enganxada en unes roques.

- Ajudeu-me, ajudeu-me! Estic atrapat!

- Estigues tranquil, ara venim.

El pop i la Perla van tenir molta feina perquè era molt dura i estava molt embolicada. Al final, ho van aconseguir i es van abraçar de contents que estaven.

- El mar està ple de deixalles - va dir l’Octo.


Els nostres amics feia molt de temps que no menjaven i els va venir molta gana, la Perla va dir:

- Tinc una fam! Em menjaria una medusa com un cavall.

Llavors, de lluny, l’Octo va veure unes taques blanques que nedaven:

- Mireu allà baix, sembla que són meduses.

La Perla va anar a caçar-les per menjar-se-les.

- Compte que són bosses de plàstic! - va cridar el cavallet de mar.

Per sort la Perla se'n va adonar abans d'empassar-se-les, perquè s'hagués pogut ofegar.

- El mar està molt brut i perillós amb tantes deixalles. Si les persones continuen llençant porqueries tot el mar morirà! - va dir espantada.

Es van reunir i van decidir entre tots netejar el mar.

- Però, on les deixarem…

Van començar a pensar… i Al final el pop Octo va recordar que hi havia una illa abandonada on hi vivia un capità. Ell sempre vigilava que ningú se li acostés, i quan algú hi anava tirava una bomba.
interc1.jpg


Un cop van recollir totes les deixalles. Van anar amb molt de compte a tirar-les, però van tenir mala sort i el pirata els va sentir quan gairebé tenien totes les escombraries juntes.

- Ui, depressa que el pirata ens ha vist. Anem anem!

Va dir el Cavallet de Mar. Però quan ja marxaven el pirata va tirar la bomba i va destruïr totes les deixalles. La bomba va fer tant soroll que va despertar les sirenes, que semblaven molt bones… però no ho eren. I van portar la Perla, el pop Octo, el Cavallet de Mar i el Peix espasa al “castell de la mort”.

Interc_2.jpg

El “castell de la mort” estava ple de trampes i tots van caure en alguna: l’Octo es va enredar en una planta enreda-pops, El Cavallet de mar es va quedar enganxat en un fil invisible. La Perla es va quedar encallada a la porta d’entrada i el Peix espasa es va quedar clavat a la sorra. La Perla es va quedar molt trista perquè per culpa d’ella estaven tots ben atrapats i no hi havia cap manera de sortir-ne. Aleshores els va dir:

- Em sap molt de greu que per culpa meva estem tots a punt de desaperèixer.

El pop Octo va contestar:

- No t’amoinis, nosaltres hem vingut perquè hem volgut.

El Cavallet de mar va començar a cridar i van aperèixer núvols de mar, i en van venir tants que es va formar una tempesta de mar molt forta. Tot es va començar a moure: l’Octo, la Perla, el Cavallet de mar i el Peix espasa van poder sortir de les seves trampes.

Es van amagar i van sentir que les sirenes cantaven:

- On estarà el mapa tralarà, tralarà….

- On estarà el vaixell de Barbabona tralara, tralarà….

- Davant el teniu i no ho sabeu tralarà, tralarà…

- La reina el vigila i no el trobaràs, tralarà, tralarà…

Van trobar un forat i van entrar al castell. Quan tothom dormia el pop Octo va ficar els tentacles a l’habitació de la reina i va començar a remenar, però no el trobava i ja no sabia què fer…

Interc3.jpg



... Octo estava desesperat, ficava els seus vuit tentacles per tot arreu, buscava pels calaixos de la tauleta de nit, a sota del llit de la reina de les sirenes, darrera dels quadres, a dins del llum... Al final, sense saber on buscar més, va obrir l’armari on la reina guardava la seva roba i el va trobar, i sense fer soroll, se’l va endur. El mapa estava dins d’una ampolla, enrotllat i agafat amb clips.

002.jpg


Ja amb els seus amics, el pop Octo va desembolicar el mapa. Així que es va posar les seves ulleres i tots van estudiar-lo il·lusionats. Al mapa sortia dibuixada una illa. Era una illa gran, envoltada d’aigua dolça i orientada a l’oest d’un gran continent i amb l’ajuda d’una brúixola van començar el camí.


003.jpg


Després de dos dies viatjant pel mar, la dofí Perla i els seus amics van ser atrapats per un remolí d’aigua i van començar a girar i a girar. Marejats de tants girs, van ser expulsats pel remolí i tant Perla com els seus amics es van adormir. Estaven cansats de lluitar contra el remolí. Al despertar-se, es van adonar que estaven al costat de l’illa del mapa dissenyat pel capità Barbabona i que uns pescadors amb les seves barques anaven cap a ells.

- Hola! Bon dia!- van dir els pescadors- què feu per aquí? Us heu perdut?

- Busquem l’aigua dolça- contesta la Perla.

- Tenim un mapa del pirata Barbabona on diu on es troba l’aigua.- diu el pop Octo i els ho va ensenyar.

- En el mar no n’hi ha, l’aigua dolça la trobem als rius i als aquaris. Voleu que us hi apropem?

- Sí, si us plau, jo vull anar-hi- va contestar la Perla.

- No, no, nosaltres no hi volem anar, gràcies- van dir els amics.

La Perla cridava d’alegria i s’acomiadava dels seus amics el pop Octo, el peix Espasa i el Cavallet de mar. Estava molt contenta, perquè per fi estaria vivint a l’aigua dolça. Els pescadors la portaven a l’Aquari de l’illa. A partir d’aquest dia, la Perla començava una nova vida i segur que viuria noves experiències.

004.jpg